El que erosiona Junts és una persona anomenada Jordi Sànchez, i només Sànchez, Jordi, el pres polític, aquest home tan bo que Espanya té segrestat i a qui els carcellers li diuen el que ha de fer i quan ho ha de fer. Per exemple, menjar. Per exemple, anar a dormir. L’erosió de Junts per Catalunya no és cosa del pas del temps o del poderós onatge del mar que ja ens espera per a les banyades de l’estiu. L’erosió de Junts per Catalunya no pot explicar-se per la rivalitat amb Espanya o amb Esquerra Republicana, perquè en això sembla que no hi ha conflicte. El conflicte, l’erosió de Junts, és la que produeix Jordi Sànchez mateix quan diu una cosa i la contrària, perquè sembla del tot incapaç d’expressar-se en públic sense enemistar-se amb mig país, sobretot amb el mig país que vota Junts o hi està més o menys d’acord. El mig país que paga aquest exèrcit de Pancho Villa anomenat Junts per Catalunya, on tothom fa aproximadament el que vol. No es pot disparar contra el client mai de la vida. No, no, i ara, no s’han manipulat gens les paraules de Jordi Sànchez, el que ha passat és que Jordi Sànchez fa servir les paraules concretament per dues coses. Per expressar-nos el seu estat anímic, la seva percepció de la realitat. I també per demostrar-nos que com a secretari general de Junts mana tant que pot canviar la realitat que vivim, que pot canviar el present, el passat, la història. És tan sagaç que pretén explicar-nos el que va passar el Primer d’octubre com si tots no ho sabéssim perfectament, com si durant els fets del 20 de setembre no s’hagués enfilat dalt d’un cotxe de la Guàrdia Civil i, visionari, no hagués dit als catalans que tornéssim a casa, en lloc de prendre el departament d’Economia, l’aeroport o la capitania general de l’exèrcit espanyol a Catalunya. Jordi Sànchez ha estat confirmat en el seu càrrec per Carles Puigdemont, però una petita margarida intrèpida, una margarida unilateral, una margarida tossudament alçada, ahir va florir en una escletxa del paviment “dur i sofert”, segons les paraules del president. Semblava que se n’enfotia. 

De la mateixa manera que quan ataquen Carles Puigdemont no estan atacant Catalunya. Junts és molt més que Jordi Sànchez. De fet, si hi pensem, és un polític que sembla molt poc de Junts, més aviat sembla que ara defensi el mateix que Oriol Junqueras, que esls fets de setembre i octubre de 2017, tot plegat, va ser un simulacre. El que erosiona Junts és que segueixi, atenció, molta atenció, la perspectiva política, no d’un pres polític com en el cas d’Esquerra i Oriol Junqueras. En el cas de Junts és encara millor perquè se segueix la direcció política de dos presos polítics, Jordi Sànchez i Jordi Turull. El que erosiona de veritat Junts és que la muller del conseller Buch, el conseller dels Mossos d’Urquinaona, la senyora Cesca Domènech hagi estat nomenada, a dit, directora general d’Acció Cívica i Comunitària, sense tenir cap currículum. Res de res. Jordi Turull va col·locar com a consellera Violant Cervera i ara Violant Cervera ha col·locat a la dona del conseller Buch com a directora general. Tenint en compte que l’imprescindible Miquel Buch tindrà un càrrec de més de cent mil euros anuals a Infraestructures. Tenint en compte, també, que l’ex conseller Damià Calvet serà el nou responsable del Port de Barcelona. El que erosiona de veritat el projecte de Junts és que facin servir les noves cares que formen part d’aquest nou partit per continuar el vell règim convergent, la servitud inconfessable d’uns polítics respecte a uns altres com en les millors pel·lícules de Calàbria.